Gràcies pel video Sergi. Realment, la professora demostra dominar la situació. Suposo que estaria bé provar-ho a moltes escoles, encara que per lo menys a mi em faltaria rodatge. L'únic que veig, però, és que un alumne que realment no entengui res de la llengua pugui comprendre el que vol explicar la mestra. També, en un grup de treball sempre hi ha els que deixen que els més "espavilats" vagin fent. No obstant, segur que aquesta manera de treballar els ha donat un resultat més o menys positiu.
Sóc de la idea que tot aprenentatge s'assoleix a base de molta pràctica. Per tant és essencial que per parlar i per expressar-se bé es donin situacions d'aquest tipus on la parla i la conversa vagi de la mà amb el tema que s'aprèn. Per cert sempre m'he preguntat perquè la majoria d'examens, proves o controls són més de tipus escrit. És per un tema organitzatiu, per un tema de registre, no ho sé de debó, si algú m'ho pot aclarir? A mi em sembla que de manera oral es pot valorar i avaluar millor la comprensió del que es demana. A vegades com es diuen les coses, poden resultar mes interessants i significatives. Si memoritzes un tema de pe a pa, pots treure un excel·lent en la nota d'una prova, però quin és l'aprenentatge real i la comprensió d'allò que s'ha respós? En canvi en una situació oral, es més facil comprovar quin és el grau de comprensió d'allò que s'ha treballat i no es valora només la capacitat memorística. I en el cas que les preguntes d'una prova escrita siguin obertes, d'enraonament o de justificació d'un fet, segueixo trobant que es demanen més en situacions escrites, que no pas en situacions orals o de conversa. No vull dir amb això que tot s'hagi de fer oral, però si caldria buscar un equilibri, que avui en dia crec que no es dóna.
Gràcies pel video Sergi. Realment, la professora demostra dominar la situació. Suposo que estaria bé provar-ho a moltes escoles, encara que per lo menys a mi em faltaria rodatge. L'únic que veig, però, és que un alumne que realment no entengui res de la llengua pugui comprendre el que vol explicar la mestra. També, en un grup de treball sempre hi ha els que deixen que els més "espavilats" vagin fent. No obstant, segur que aquesta manera de treballar els ha donat un resultat més o menys positiu.
ResponEliminaVíctor
Sóc de la idea que tot aprenentatge s'assoleix a base de molta pràctica. Per tant és essencial que per parlar i per expressar-se bé es donin situacions d'aquest tipus on la parla i la conversa vagi de la mà amb el tema que s'aprèn.
ResponEliminaPer cert sempre m'he preguntat perquè la majoria d'examens, proves o controls són més de tipus escrit. És per un tema organitzatiu, per un tema de registre, no ho sé de debó, si algú m'ho pot aclarir? A mi em sembla que de manera oral es pot valorar i avaluar millor la comprensió del que es demana. A vegades com es diuen les coses, poden resultar mes interessants i significatives. Si memoritzes un tema de pe a pa, pots treure un excel·lent en la nota d'una prova, però quin és l'aprenentatge real i la comprensió d'allò que s'ha respós? En canvi en una situació oral, es més facil comprovar quin és el grau de comprensió d'allò que s'ha treballat i no es valora només la capacitat memorística. I en el cas que les preguntes d'una prova escrita siguin obertes, d'enraonament o de justificació d'un fet, segueixo trobant que es demanen més en situacions escrites, que no pas en situacions orals o de conversa. No vull dir amb això que tot s'hagi de fer oral, però si caldria buscar un equilibri, que avui en dia crec que no es dóna.