Des d'ara fa uns anys estem inmersos en la societat de l'ensenyament multilingüe. -Quantes més llengües n'en sàpigues millor t'anirà a la vida!- ens diuen. I de fet és veritat , n'hi ha estudis que ho confirmen o si més no, els apunts de l'APIL ens diuen que quantes més llengües n'en saps més fàcil és d'aprendre un altre (transferència), més fàcil serà accedir a una cultura, donat que la llengua és cultura. Però i a quina edat comencem amb aquesta llengua? Està molt de moda que la mare parli un idioma , el pare parli un segon i en comú un L3 i ja tenim un nen/a trilingüe! Quina maravella! I aquest nen/a no tindrà una mica de "poti-poti" de tant petit? Amb un any o dos ja es podrà comunicar amb totes tres llengües? O trigarà una mica més que un altre nen/a en poder fer produccions del llenguantge que un nen que n'aprengui una sola llengua?
Podría seguir fent moltes preguntes més. De fet, l'altre dia en vam parlar una estona, i a més a més, ens van dir una cosa important i a tenir en compte. Aquella persona que ensenya l'idioma l'ha de saber molt bé, ha de ser una bona referència. Aquell idioma ha de ser el seu "mother tongue" de tal manera que podrà ensenyar una llengua rica i estarà trasmetent cultura.
Bé, aquí us deixo les preguntes .Vosaltres què en penseu?.
Marina.
Bé, tot i que jo i les llengües no ens avenim gaire, us comentaré un cas trilingüe que hi ha a la família. Podríem parlar de dues cares de la mateixa moneda. El meu cunyat és italià i la meva cunyada és catalana. Els meus nebots parlen amb el meu cunyat sempre italià i amb la meva cunyada en català. El gran de sis anys (Pascal), s'expressa perfectament en català, italià i castellà (aquesta última llengua no l'ha après per la família, sinó per un context social clarament influenciant, ja sigui a través de la tele, de revistes o de companys de classe). En Pascal de ben petit ha tingut facilitat per parlar i per aprendre tots tres idiomes i per utilitzar cadascun segons el context. La petita de quatre anys (Gemma) té un caràcter més reservat i més introvertit. Va trigar en parlar. De petita comprenia tots dos idiomes, però els confonia a l'hora dd'expressar-se, s'interferien. Per tant en un mateix entorn familiar trobem que la manera de ser d'un i de l'altra l'han afavorit o l'han condicionat en el seu aprenentatge de les llengües. A més segurament aquesta situació els ha fet ser d'una manera o d'una altra. Així a la meva neboda el no tenir un idioma referent l'ha generat més dubtes i inseguretats que l'han portat u nretard en la capacitat d'expressar-se, mentre que al meu nebot la varietat d'idiomes l'ha generat una major riquesa en l'expressió i molta seguretat en ell mateix a l'hora de dir i de fer. (Sergi G.)
ResponElimina